Em dol molt haver de fer comentaris tant pessimistes com aquest però crec que no podem seguir lluitant contra una corrent que cada vegada és mes forta i està mes en contra nostra. En la meva vida, des de molt jovenet he estat practicant d'esports de motor sempre per muntanya i ara ha arribat el moment de penjar les botes i no perquè estigui cansat, lesionat o desmotivat sinó perquè les tendències actuals envers el medi natural així ho marquen. Amics...el trial, enduro, 4x4 i altres modalitats motoritzades que es practiquen a la muntanya tenen els dies comptats, m’ha costat molt acceptar aquesta afirmació però crec que ja no hi ha cap dubte, ni fabricants ni clubs ni associacions han estat capaços d’oposar-se a una llei que en un principi semblava desmesurada i que seria derogada en poc temps, però els dies passen i ningú li ha pogut plantar cara sinó tot el contrari cada vegada és mes restrictiva i implacable, ja resulta del tot impossible circular per la muntanya sense que et puguin multar per una cosa o altre, crec que no podré mai mes, tornar a fer zones amb la meva Gasgas per torrents, rierols, camins i altres indrets d'una bellesa incomparable i que gràcies a la moto he pogut descobrir, tampoc podré gaudir dels moments de companyerisme intentant treure un 4x4 d’un bassal d’aigua; molls, bruts i amb fang fins a les orelles però sempre respectant la naturalesa i l’entorn perquè segurament estimo molt més la muntanya que alguns que es fan anomenar ecologistes.

La realitat és tossuda: aquest any quatre pilots catalans han guanyat cinc títols mundials de fora carretera, mentre tenen pràcticament vedat l'accés a la muntanya. Adam Raga, campió del món en trial indoor i a cel obert; Ivan Cervantes, en enduro; Laia Sanz, en trial femení i Marc Coma, en raids, però aquests campions també poden ser multats si van a la muntanya a entrenar-se. És la contradicció que es manté des que es va aprovar la llei d'accés motoritzat al medi natural.

Davant aquesta realitat no he tingut més remei que canviar d’esports, ara vaig a peu i amb bicicleta, mentre em deixin ja que no tardarem a veure com també ens ho prohibeixen i sinó temps al temps.

Estic escoltant Secret garden de Bruce Springsteen i només em falta plorar.