la pagina d'en salvador

Em dol molt haver de fer comentaris tant pessimistes com aquest però crec que no podem seguir lluitant contra una corrent que cada vegada és mes forta i està mes en contra nostra. En la meva vida, des de molt jovenet he estat practicant d'esports de motor sempre per muntanya i ara ha arribat el moment de penjar les botes i no perquè estigui cansat, lesionat o desmotivat sinó perquè les tendències actuals envers el medi natural així ho marquen. Amics...el trial, enduro, 4x4 i altres modalitats motoritzades que es practiquen a la muntanya tenen els dies comptats, m’ha costat molt acceptar aquesta afirmació però crec que ja no hi ha cap dubte, ni fabricants ni clubs ni associacions han estat capaços d’oposar-se a una llei que en un principi semblava desmesurada i que seria derogada en poc temps, però els dies passen i ningú li ha pogut plantar cara sinó tot el contrari cada vegada és mes restrictiva i implacable, ja resulta del tot impossible circular per la muntanya sense que et puguin multar per una cosa o altre, crec que no podré mai mes, tornar a fer zones amb la meva Gasgas per torrents, rierols, camins i altres indrets d'una bellesa incomparable i que gràcies a la moto he pogut descobrir, tampoc podré gaudir dels moments de companyerisme intentant treure un 4x4 d’un bassal d’aigua; molls, bruts i amb fang fins a les orelles però sempre respectant la naturalesa i l’entorn perquè segurament estimo molt més la muntanya que alguns que es fan anomenar ecologistes.

La realitat és tossuda: aquest any quatre pilots catalans han guanyat cinc títols mundials de fora carretera, mentre tenen pràcticament vedat l'accés a la muntanya. Adam Raga, campió del món en trial indoor i a cel obert; Ivan Cervantes, en enduro; Laia Sanz, en trial femení i Marc Coma, en raids, però aquests campions també poden ser multats si van a la muntanya a entrenar-se. És la contradicció que es manté des que es va aprovar la llei d'accés motoritzat al medi natural.

Davant aquesta realitat no he tingut més remei que canviar d’esports, ara vaig a peu i amb bicicleta, mentre em deixin ja que no tardarem a veure com també ens ho prohibeixen i sinó temps al temps.

Estic escoltant Secret garden de Bruce Springsteen i només em falta plorar.

Aquest diumenge vam anar a teatre, algun dia en parlarem del teatre, vam veure Mar i Cel al teatre Victòria, una mica pesadeta l'obra, si la butaca fora estat mes còmoda segur que hauria fet una vacaina, el que també em va privar de dormir va ésser els problemes que vaig tenir amb l'individu de la butaca del costat. Quan ell va arribar jo ja feia una mica que estava instal·lat, vaig deixar arrossegar el cul butaca avall fins que el clatell va contactar amb el respatller i vaig relaxar els muscles del coll fins que el cap hi va estar ben recolzat abans però, vaig obrir-me una mica de cames perquè sinó, els genolls em toquen a la butaca del davant, en aquesta posició els dos colzes em queden just a sobre els recolzabraços i les mans em pengen per davant d'aquests, tenia una bona posició i l'obra ja rutllava quan l'Anna, la meva filla petita que tenia a la meva dreta, em va preguntar alguna cosa que no entenia, m'hi vaig atansar per explicar-li a cau d'orella i quan vaig intentar recuperar la posició inicial, em vaig trobar el braç dret del tio de la meva esquerra a sobre del meu recolzabraç, me'l vaig mirar amb cara de mala llet però ell no se'n va ni adonar, estava embadocat mirant els pirates moriscos, vaig estar pensant uns moments a qui li corresponia aquell recolzabraç però no hi vaig trobar solució. Jo em pregunto si hi ha alguna llei que reguli l'ús dels recolzabraços i si no existeix, caldria aprovar-ne una. Al genoll, entre les cames, a l'altre genoll, a sobre l'altre braç....no sabia on posar la meva extremitat esquerra, no trobava la posició, vaig estar a punt de fotre el camp a donar una volta, a pixar o a fer un toc, però de cop i volta el tio es va gratar l'orella i va aixecar uns centímetres el seu braç, suficient perquè jo hi apalanqués el meu, que no vaig apartar en cap moment de l'actuació, cosa que va fer que no pogués aplaudir fins al final de l'obra encara que tampoc ho vaig trobar molt necessari.

Hi he estat pensant i crec que ja tinc la solució, es tracta d'apoderar-se dels recolzabraços des d'un principi i si en algun moment necessites apartar al braç per forces majors, et treus una sabata i la hi poses al damunt, el tio del costat es pensarà que és el teu braç i no s'hi recolzarà. Ja em direu si funciona.